- La situació en què ens trobem
- El nivell o curs en què estiguin els infants
Els infants han d’aprendre diferents registres per tal d’adaptar la llengua al context o situació comunicativa en què es trobin. Amb els pares, amics i gent de confiança és correcte utilitzar un llenguatge més col·loquial, mentre que amb persones de la tercera edat, desconeguts, a l’escola o en contextos formals seria més oportú emprar un llenguatge més formal i objectiu.
Pensem que sempre és bo dirigir-se als alumnes de manera formal, encara que depèn de la situació i del nivell de coneixement d’aquests. Parlar amb un llenguatge informal o formal no sempre està relacionat amb el grau de proximitat que pot haver entre els alumnes i els mestres. S’ha d’aconseguir una relació de confiança i proximitat parlant als alumnes en un registre estàndard.
Exemple: Un mestre mai no pot utilitzar un llenguatge gaire informal, per exemple, no pot referir-se a un gos com a “bub-bub”, independentment de si es tracta d’una classe d’infantil o primària. De la mateixa manera tampoc pot utilitzar un llenguatge gaire culte, és a dir, no dirà “defecar”. Per tant, haurà d’utilitzar un llenguatge estàndard i utilitzar expressions com “anar al lavabo”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada