Ensenyament de les varietats geogràfiques del català i de totes les àrees

L’escola ha d’ensenyar la norma estàndard general donant preferència a les formes pròpies que s'utilitzen a la regió. D'altra banda, s'ha de fer conèixer les altres possibilitats d’aquestes mateixes formes en altres estàndards regionals.

PEL QUE FA ALS MESTRES

Si un mestre o mestra treballa en una escola on es parla una varietat diferent a la seva, el que ha de fer és no canviar-la i continuar parlant-la, adoptant una actitud de normalitat. Ha d’ensenyar l’estàndard i les formes pròpies del territori on es troba l’escola, ja que totes dues coses són compatibles.

Per tant, pensem que és feina de l’escola fer saber els nens de la existència d’aquestes varietats, però sempre des d’un pla secundari. És a dir, sense treballar-ho de manera específica, sinó introduint-ho amb normalitat.

PEL QUE FA ALS ALUMNES

Les varietats geogràfiques dels infants tampoc han d’impedir que s’aprenguin les altres. És bo que els alumnes sàpiguen que hi ha diferències en un mateix parlar, totes les varietats són igual de correctes i no s’ha de descriminar les que siguin diferents a la seva.

Exemple: Un mestre valencià pot donar classes en una escola de Lleida sense cap tipus de problema sempre i quan el seu ensenyament es basi en el dialecte lleidatà, sense oblidar la resta de dialectes. El mestre pot utilitzar paraules pròpies del seu dialecte com és el cas de “roig”, que en la varietat estàndard es diria “vermell”. El més important és que respecti i conegui la varietat lleidetana.

D’altra banda, el fet d’ensenyar llengua no és només tasca del mestre de llengua, sinó que és un afer que implica tots els mestres, sigui quina sigui l’àrea de coneixement i el curs, ja que d’aquesta manera l’alumnat adquirirà un ventall de vocabulari el més extens possible, perquè el català no té límits, es troba a totes les àrees i, per tant, s’ha de fer conèixer totes les possibilitats. Si això no es fes, possiblement algunes paraules s’acabarien perdent perquè caurien en desús. La importància de l'aprenentatge i l'ensenyament de la llengua rau en què tant escriure com llegir són competències bàsiques.