Introduïm la llengua, la societat i l’escola

En la societat actual, cada vegada hi ha més alumnes que no saben parlar català o tenen certes dificultats per adquirir aquesta llengua, i això és a causa, sobretot, de la important immigració. En conseqüència, en l’àmbit escolar les classes són diverses. Hem d’afrontar aquest fet de manera positiva i com a motiu d’aprenentatge per als alumnes i fer veure als infants que existeixen diferents cultures, llengües etc., que són igual d’importants i en les que cadascú ha de sentir la seva pròpia identitat i tenir els mateixos drets.

Per tant, segons aquest context pluricultural, és tasca fonamental dels mestres donar a conèixer la nostra llengua a aquests infants, encara que no és fàcil saber quina manera és la més encertada i correcta per actuar davant d’aquesta situació. Per aquest motiu, l’objectiu del bloc és proposar idees que ajudin els mestres a conèixer la importància de la llengua pel que fa a l’aprenentatge o la vida en societat. A més, amb aquest bloc també es pretén donar estratègies per a poder emprar amb nens amb problemes en l’adquisició del català.

Model lingüístic dels mestres. Registre formal i informal

El registre o grau de formalitat que s’ha d’utilitzar a l’escola depèn de diferents factors:

• La situació en què ens trobem
• El nivell o curs en què estiguin els infants

Els infants han d’aprendre diferents registres per tal d’adaptar la llengua al context o situació comunicativa en què es trobin. Amb els pares, amics i gent de confiança és correcte utilitzar un llenguatge més col·loquial, mentre que amb persones de la tercera edat, desconeguts, a l’escola o en contextos formals seria més oportú emprar un llenguatge més formal i objectiu.

Pensem que sempre és bo dirigir-se als alumnes de manera formal, encara que depèn de la situació i del nivell de coneixement d’aquests. Parlar amb un llenguatge informal o formal no sempre està relacionat amb el grau de proximitat que pot haver entre els alumnes i els mestres. S’ha d’aconseguir una relació de confiança i proximitat parlant als alumnes en un registre estàndard.

Exemple: Un mestre mai no pot utilitzar un llenguatge gaire informal, per exemple, no pot referir-se a un gos com a “bub-bub”, independentment de si es tracta d’una classe d’infantil o primària. De la mateixa manera tampoc pot utilitzar un llenguatge gaire culte, és a dir, no dirà “defecar”. Per tant, haurà d’utilitzar un llenguatge estàndard i utilitzar expressions com “anar al lavabo”.

Ensenyament de les varietats geogràfiques del català i de totes les àrees

L’escola ha d’ensenyar la norma estàndard general donant preferència a les formes pròpies que s'utilitzen a la regió. D'altra banda, s'ha de fer conèixer les altres possibilitats d’aquestes mateixes formes en altres estàndards regionals.

PEL QUE FA ALS MESTRES

Si un mestre o mestra treballa en una escola on es parla una varietat diferent a la seva, el que ha de fer és no canviar-la i continuar parlant-la, adoptant una actitud de normalitat. Ha d’ensenyar l’estàndard i les formes pròpies del territori on es troba l’escola, ja que totes dues coses són compatibles.

Per tant, pensem que és feina de l’escola fer saber els nens de la existència d’aquestes varietats, però sempre des d’un pla secundari. És a dir, sense treballar-ho de manera específica, sinó introduint-ho amb normalitat.

PEL QUE FA ALS ALUMNES

Les varietats geogràfiques dels infants tampoc han d’impedir que s’aprenguin les altres. És bo que els alumnes sàpiguen que hi ha diferències en un mateix parlar, totes les varietats són igual de correctes i no s’ha de descriminar les que siguin diferents a la seva.

Exemple: Un mestre valencià pot donar classes en una escola de Lleida sense cap tipus de problema sempre i quan el seu ensenyament es basi en el dialecte lleidatà, sense oblidar la resta de dialectes. El mestre pot utilitzar paraules pròpies del seu dialecte com és el cas de “roig”, que en la varietat estàndard es diria “vermell”. El més important és que respecti i conegui la varietat lleidetana.

D’altra banda, el fet d’ensenyar llengua no és només tasca del mestre de llengua, sinó que és un afer que implica tots els mestres, sigui quina sigui l’àrea de coneixement i el curs, ja que d’aquesta manera l’alumnat adquirirà un ventall de vocabulari el més extens possible, perquè el català no té límits, es troba a totes les àrees i, per tant, s’ha de fer conèixer totes les possibilitats. Si això no es fes, possiblement algunes paraules s’acabarien perdent perquè caurien en desús. La importància de l'aprenentatge i l'ensenyament de la llengua rau en què tant escriure com llegir són competències bàsiques.

Estratègies d’intervenció lingüística amb infants no catalanoparlants

Un dels principals aspectes que hem de tenir en compte com a mestres, és que hem de ser flexibles pel que fa a la llengua, ja que hem d’entendre que el català no és la seva llengua materna i molt possiblement només la utilitzin en l’àmbit escolar. Per tant, se’ls ha de motivar perquè l’aprenguin, fent-los veure que és positiu i avantatjós saber comunicar-se correctament en qualsevol llengua. S’ha de donar a entendre que la llengua és una eina de socialització, i el fet d’aprendre-la fa que mai puguin sentir-se diferents o exclosos.

Existeixen diverses estratègies per a fomentar l’aprenentatge i la utilització del català en alumnes no catalanoparlants:

PER PART DELS MESTRES

• Immersió lingüística total en totes les àrees de coneixement, perquè és l'única manera possible de formar alumnes competents en una llengua que no és la seva llengua materna, en aquest cas, la catalana.

• Fomentar la pràctica d’activitats lingüístiques, tant llegir i escriure com escoltar i parlar, ja que una nova llengua s’aprèn usant-la abans de conèixer-la totalment.

• Treballar la llengua en totes les seves funcions i registres.

• Els textos recomanats per als infants han de ser bons models, és a dir, amb un ús correcte del lèxic i unes estructures sintàctiques ben formades.

• Tractar temes d’actualitat en què tots els infants puguin donar la seva opinió, creant un petit debat entre tots.

• Transmetre actituds positives, és a dir, si un nen pregunta qualsevol cosa en castellà, se li ha de contestar en català, ja que amb el temps els nens acabaran preguntant en català. D’aquesta manera, a més, no es discrimina l’infant si al principi no sap comunicar-se bé en català.

• Activitats culturals: cinema, teatre, música... en català.

PER PART DELS ALUMNES

• Correccions entre tots els membres de la classe.

• Repetició de paraules i expressions.

• Memorització i repetició d’elements lingüístics apresos en context.

• Respondre a l’uníson, de manera que es fan els primers temptejos pel que fa a la parla, protegits dins la resposta oral dels companys.

• Demanar ajuda per descobrir com es diu alguna cosa, que significa la paraula, etc.

• Fer hipòtesis sobre el significat de paraules o expressions a partir d’indicis contextuals.

• Autocorrecció de les pròpies expressions.

Fomentem la llengua catalana!

Una bona activitat didàctica per a enriquir el cabal lèxic i expressiu dels alumnes seria fer una activitat de predicció del temps "Quin temps fa avui?". Aquesta activitat combina la manera de parlar a la televisió (punt de referència expressiu per als alumnes) i alhora és un tema d’interès per a ells.

Aquest seria un possible recurs audiovisual extret del telenotícies del canal TV3. Primer de tot, la mestra els faria veure el vídeo sencer per tal que els nens poguessin veure com s’expressen els presentadors durant una predicció atmosfèrica típica dels telenotícies. Després, se’ls veurien diferents fragments per tal que es fixessin en aspectes més concrets. Seguidament, se’ls ajudaria a construir un llistat amb el lèxic atmosfèric extret del vídeo, i entre tots es comentaria per aclarir el seu significat. Després, redactarien una predicció del temps i en farien una petita representació d’una predicció del temps en què s’hi incorporés el nou lèxic après i la forma d’expressar-se.